Innovació en l'avaluació
Artículo
La premsa s’ha fet ressò d’una experiència d’avaluació dels aprenentatges, desenvolupada per una trentena de centres, en la qual l’alumnat pot consultar Internet i altres fonts d’informació per realitzar alguns exàmens. La notícia ha saltat als diaris per la seva novetat, ja que posa en dubte alguns principis que semblaven consubstancials amb l’avaluació escolar.
Aquesta notícia propicia, entre d’altres, tres reflexions, que exposem a continuació. En primer lloc, apareix a la premsa una informació relacionada amb l’escola que no és negativa (fracàs, preu dels llibres de text, etc.). Si és una mostra que hi ha qüestions educatives com aquesta que poden interessar el conjunt de la població, potser comencem a anar pel bon camí. Ho haurem de veure.
En segon lloc, l’aposta per substituir la pura reproducció de definicions per una avaluació de capacitats i competències sembla prometedora. Ho és en el sentit que posa en pràctica un replantejament d’allò que ha d’ensenyar -i, per tant, avaluar- la institució escolar. Al darrere de la innovació que es proposa hi ha una reflexió de fons sobre l’aprenentatge de competències.
Hi ha, també, un posicionament sobre la relació entre l’escola i la societat: es proposa un ús de les tecnologies de la informació i la comunicació d’acord amb el que se’n fa fora de las parets escolars. En aquest sentit d’obertura, també cal destacar que l’experiència és fruit d’un programa de recerca d’un grup de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa suposa una col·laboració entre la Universitat i la resta del sistema educatiu que hauria de servir d’exemple.
En tercer lloc, la innovació aborda el tema de l’avaluació. En fer-ho, posa el focus d’atenció en allò que constitueix un element clau per afavorir un tipus d’aprenentatge o un altre. L’avaluació és un referent molt important –si no el més important– per a l’alumnat, que influeix en com s’implica aquest en seu procés d’aprenentatge.
Sense entrar en l’experiència concreta, veiem que la seva filosofia posa sobre la taula la necessitat de buscar alternatives, als centres escolars, que resultin coherents amb l’aprenentatge per competències que requereix la societat actual. Sovint, sembla que el discurs teòric va per una banda i la realitat pràctica per l’altra. Però el cas és que teoria i pràctica són dues cares de la mateixa moneda. No hi ha pràctica sense teoria –tot i que sigui implícita– ni teoria sense el coneixement sorgit de la pràctica. Coordinar l’una amb l’altra es fa indispensable per avançar en la millora de la docència.
Insistir en el fet que l’escola ha d’evitar quedar aïllada, que cal ajudar l’alumnat a formar-se en competències que li permetin ser cada vegada més autònom, crític i capaç d’adaptar-se a situacions canviants, però seguir reproduint les mateixes rutines de sempre, dificulta que l’escola afronti un canvi necessari per respondre millor al seu paper en la societat actual. El canvi es fa imprescindible, i en aquest canvi, els sistemes d’avaluació hi han de tenir un paper molt rellevant.
Experiències com la que dóna peu a aquest editorial, juntament amb moltes altres que s’estan desenvolupant sense tant de ressò mediàtic, probablement suposen l’avançada d’una necessària i esperem que inevitable reconfiguració de l’escola. Hi ha altres aspectes, però el currículum i l’avaluació són, sens dubte, qüestions centrals.
Els teus comentaris poden ser reproduïts a les revistes de l'Editorial Graó. Pensa a posar el teu nom i cognoms i el nivell en què treballes, si us plau. Gràcies
Em sembla una iniciativa lloable i digna d'ésser ressenyada. Tanmateix, la realitat se'ns imposa. Els recursos que exigeix una mesura d'aquest tipus són encara lluny de ser una realitat a tots els centres: l'accés de TOT l'alumnat a les noves tecnologies hauria d'estar garantit i això no passa, si més no, en primària, en l'escola pública, en la comunitat valenciana. En tot cas, és aquest el camí a seguir i marca una tendència, sens dubte. Per cert, esta iniciativa ja havia estat experimentada en altres països, Dinamarca, per exemple.
És molt important que el debat sobre l'avaluació es reactivi. No té cap sentit parlar de treball competencial dels alumnes si després seran avaluats amb proves "clàssiques" que només cerquen testimonis d'aprenentatges conceptuals.
Comparteixo algunes de les afirmacions de l’article, però discrepo totalment en el concepte que l’articulista te de l’escola. Abans de pensar o analitzar com s’avalua, s’ha d’analitzar com hem ensenyat els allò que volem avaluar, què és important saber i saber fer. Aquest tema és molt complicat, ja que el nostre Currículum està molt basat, en els continguts i poc en les competències. Parlar que l’escola pot quedar aïllada és no conèixer la realitat, ja que fa més de 8 anys que es fan proves de Competències Bàsiques a diferents nivells, fa tres anys, amb aquest quatre, que es fan proves de Competències Bàsiques a l’alumnat de 6è amb una correcció externa aliena a l’escola i amb una tabulació comparativa dels resultats obtinguts. Tampoc ens hem d’oblidar de les Proves de Diagnosi, totalment competencials, per l’alumnat que comença 5è. De Primària. S’hauria de suposar que als Instituts de Secundària han fet més proves d’aquest tipus que a Primària, però crec que, segons informacions, aquest curs será el primer que ho faran els alumnes de 4t d’ESO, i no en tinc constància que es faci a altres cursos. Tinc els meus dubtes si a la Universitat, especialment els ensenyaments de Magisteri, s’apliquen els mateixos models i criteris que parla l’articulista. Crec que és precisament a les escoles on millor s’aplica l’ensenyament aprenentatge des d’un punt de vista competencial, ens falta millor l’avaluació i això només ho podrem fer amb una bona formació.
Està molt bé que s'avaluïn competències i que se'n tinguin. Que els nois sàpiguen fer anar l'ordinador, trobar coses a internet i tot això. Tothom necessita dades per viure. Però segueixo pensant que el paper fonamental de l'escola és ajudar els alumnes a tenir una visió del món. I això no ho dóna l'ordinador sinó les lectures i el diàleg. Òbviament aquesta mena d'avaluacions revelaran qui en té de visió i qui no. Qui té coherentment ordenat el poc o molt món que hi hagi al seu cap a l'edat que sigui. Però hi ha una innovació que no s'ha fet en les escoles i és la del llibre de divulgació i el de la discussió sistemàtica (crec). Però per a això cal que els mestres també tinguin una visió coherent del món (una, la que sigui) i siguin dialogants i humils. I no sé si això s'ensenya a les escoles de mestres, però si no, seria imprescindible (crec).
Hola companys, Estic totalment d'acord amb les aportacions positives que subratlla el professor Parcerisa en relació a l'experiència d'innovació que s'ha dut a terme a 30 escoles. Personalment, m'agradaria poder tenir més informació sobre l'experiència per acabar de valorar-la en conjunt, però, d'entrada, comparteixo totalment la necessitat d'introduir formes d'avaluació que permetin valorar el desenvolupament de competències per part de l'alumnat. En aquest sentit, entenc que si l'experiència ha estat exitosa deu ser degut, també, a que el procés d'ensenyament i aprenentatge d'aquest alumnat ha estat en base a competències i a l'ús d'internet com a recurs per aprendre. És a dir, s'ha ensenyat fent servir internet com un recurs i s'ha avaluat fent internet com un recurs. És a dir, hi ha una coherència entre la forma d'ensenyar-aprendre-avaluar (entenent que l'avaluació forma part de tot el procés d'ensenyament i aprenentatge). Més enllà d'això, destacar la necessitat actual que hi ha de formar als mestres en aquest sentit, de dotar-los de recursos, materials i metodologies d'avaluació que vagin en aquesta línia. Felicitats per la iniciativa. Estaré pendent de poder llegir amb més detalls com s'ha dut a terme l'experiència i els seus resultats. Gràcies, Anna Espasa
Em sembla del tot encertat aquest article d'en Parcerisas i la seva exposició:L'avaluació al sistema educatiu ha estat tractada de manera molt superficial i alhora crec que mal enfocada. Penso que avaluar de manera correcta suposa donar a l'alumnat tots els mitjans, i naturalment els de noves tecnologies, per a que pugui emprar totes les seves capacitats, d¡'allò que volem avaluar.
La notícia ho és en molts sentits, primer que els mitjans de comunicació es facin ressò del treball d'innovació que es va fent a l'escoles o sigui a peu d'obra i que no tot és fracàs escolar o conflictes als centres. En segon lloc que es replantegi allò que significa ensenyar, que jo més aviat diria l'aprenenetatge dels nostres infants i joves - aprendre per a no oblidar -. Fa molt temps que es parla de l'aprenentatge significatiu, de l'aprenentatge per competències, però es continua avaluant per classificar i des del punt de vista de l'alumnat, estudien per aprobar un control, avaluació o examen i l'endemà ja han fet un "reset". Fa uns dies vaig passar una petita enquesta a la classe, cinquè de primària, sobre el que n'esperen de l'escola i entre altres preguntes hi havia el que els hi agrada més i el que els hi agrada menys; en aquesta darrera, era majoritari medi i estudiar per un exament. Com podeu suposar això em va fer pensar molt i m'ha suposat un canvi en l'avaluació i en l'accès a la informació. El canvi es fa imprescindible i començar amb l'evaluació ens farà replantejar l'ensenyament-aprenentatge en competències i que tot aquesta onada arribi fins a la platja dels instituts i no quedi només a primària.
L'experiència caldria fer-la extensiva a tots els centres educatius, però hem de tenir en compte que de la mateixa manera que les persones tenim processos d'aprenentatge diferenciats i que es veuen condicionats per molts factors, els centres educatius també es troben en la mateixa situació. Cada centre té una situació singular, compta amb una dotació de material determinada, unes instal·lacions i un professorat concret que va destinat a aquell centre. Partint d'aquesta concreció s'ha d'iniciar el canvi en la planificació per després aplicar-la a l'avaluació. Aquest inici pot ser molt canviant d'un curs a un altre, d'un centre a un altre i evidentment tot recau en el resultat final, l'avaluació i el tipus d'avaluació que fem. El canvi de sistema d'avaluació implica un canvi de metodologia al centre i tot el professorat no està , encara, en aquest procés. És cert que el treball per competències requereix implicació personal i per tant és significativa, també requereix però un domini exhaustiu de les noves tecnologies que no tot el professorat té. Cal un procés de formació i transformació en el sistema, no és qüestió de dos dies. LLavors podrem parlar d'un canvi en l'avaluació.
