Buscar
Opinió
-
Temps d'escola, temps de vida.
El text pretén presentar una reflexió sobre l'ús del temps en l'àmbit educatiu, des de la convicció que educar és una activitat lenta i que el temps és vida. La conjunció d'aquestes dues creences ens obliga a repensar un model d'escola que recuperi el temps de les persones, dels aprenentatges i que faci possible recobrar un temps de qualitat.
Monografia
-
Esport i infància en situació de vulnerabilitat social.
La pràctica de l'esport és cada cop més una eina que es troba en el punt de mira dels professionals de l'educació. No sembla tan evident que l'esport sigui sempre eina de cohesió, d'integració o de formació. L'esport com a eina té un alt potencial pedagògic si s'usa per educar, però també pot esdevenir una eina deseducadora si s'usa sense la formació adequada. -
L'atenció a la diversitat en l'educació física, una realitat o una fita?
En aquest article, s'hi fa una reflexió sobre l'atenció a la diversitat en l'educació física, tot posant l'èmfasi en què s'ensenya, abans de pensar en les estratègies didàctiques de com es porta a terme. S'hi posa una atenció especial a proposar situacions cooperatives als alumnes per tal de fomentar unes relacions interpersonals de forma positiva. És a partir d'aquest treball que cada alumne intervé segons les seves característiques personals i, per tant, la diferència es converteix en un valor que cal cuidar i preservar. -
Les danses d'arreu del món: una proposta interdisciplinària per gaudir de la diversitat cultural al nostre centre.
L'article mostra una proposta d'unitat de programació interdisciplinària en les àrees d'educació física i educació artística: música i dansa, realitzada a tercer cicle de primària, adaptada al currículum de la LOE i amb la incorporació de les competències, amb l'objectiu d'integrar les diferents cultures existents a l'aula, reconèixer i valorar-les positivament per part de tot l'alumnat i afavorir actituds de tolerància i respecte. -
Experiència inclusiva a l'àrea d'educació física com a element pedagògic d'igualtat i cohesió social.
La inclusió se centra a evitar i a eliminar la marginació i l'exclusió explícites, tot intentant obtenir un rendiment òptim de les potencialitats de cadascú. En aquest article, s'hi descriuen les potencialitats de l'escola inclusiva a partir de l'experiència viscuda per la Sara Martín a l'àrea d'educació física de la seva escola, el collegi La Salle Bonanova de Barcelona. -
Els rols de gènere en l'àmbit de l'educació física.
El projecte Pràctica Bimba és una collecció de contes infantils que pretén trencar amb la rigidesa de l'educació dels rols de gènere que anem experimentant en el procés de socialització. Aquesta rigidesa en les expectatives conductuals i en el reforç o el càstig, ni que sigui subtil, de les nostres conductes o preferències, dificulta el desenvolupament ple de la formació integral de les persones. En aquest article, s'hi fa un repàs als possibles motius d'aquesta situació i s'hi presenta un projecte pedagògic que es proposa intervenir en aquest àmbit emprant l'esport com a eina educativa.
Experiències
-
Avaluant la pràctica educativa per a la millora continua dels processos d'ensenyament i aprenentatge.
En aquest article, s'hi presenta una experiència d'aplicació d'un autodiagnòstic pedagògic que es va dur a terme amb l'Escola Thau de Barcelona per a l'etapa d'educació primària. A part de presentar-ne l'aplicació dins del centre educatiu, explicarem la importància de la millora contínua i de la qualitat educativa en els processos d'aula. -
Què, amb qui i com mengem.
En aquest moment de definició i construcció del nostre projecte educatiu, la comunitat educativa de l'escola Països Catalans, de Lleida, comparteix la idea que, en l'acte de menjar, a més a més de l'aspecte nutritiu, hi coexisteixen aspectes socials i culturals que es fomenten i que es treballen des de l'escola.
Tema del curs: Les competències a la pràctica educativa
-
Competències i ciència escolar. Què fem amb el que sabem?
Per alumnat competent, en ciències, entenem un alumnat actiu, que relaciona les ciències amb el seu entorn i amb el món i que vol usar-les per actuar-hi. Per aconseguir que l'alumnat sigui així, el professorat ha d'incidir en la seva actuació a l'aula, a fi de millorar-la. En aquest article, fem una reflexió sobre les competències científiques i la consideració que reben en els nous currículums. També proposem activitats en el marc del socioconstructivisme que poden ajudar a assolir-les.
Reflexió sobre la pràctica
-
La pedagogia Freinet i les competències bàsiques.
Els avenços de la tecnologia de la comunicació i, sobretot, l'aparició d'Internet amb les grans possibilitats que ens ofereix, juntament amb la introducció del periòdic a l'aula, està suposant una alternativa real al llibre de text i la possibilitat d'aprofundir en noves propostes metodològiques que tinguin com a objectiu l'èxit dels nens i les nenes a l'escola.
Escola, territori, comunitat
-
L'Handbol: una eina que fa ciutat.
A Granollers, l'esport i l'educació tenen naturalesa pròpia. Les entitats esportives collaboren a fer ciutat, a construir projectes. El Club Balonmano Granollers, amb seixanta-sis anys d'història, és una de les més compromeses, i la Granollers Cup i les Trobades d'Handbol Escolar «Trofeu Coaliment» són de les seves millors iniciatives. Competició, esforç, torneig, afany, decisió, però també companyonia, solidaritat, coneixement, comprensió, afecte, simpatia i amistat. La ciutat participa amb entusiasme en aquests esdeveniments, que s'han convertit en tradicionals i que ja formen part del nostre calendari festiu i social.
Viure la lectura
Guix Comunitat
