Ciutats educadores i gestió educativa

El present article consta de dues parts: en la primera part es descriu la noció de ciutat, la magnitud de la qual no és rellevant, i se centra en la consideració del dret a la ciutat, amb la complexitat de funcions i valors que això suposa per a les persones que la formen. També es descriu la noció de constructe com a model que pot copsar els elements valuosos no quantificables que, per exemple, té la idea de ciutat educadora. En la segona part s’aborda l’explicació dels valors de la Carta de Ciutats Educadores, que entén la ciutat com un constructe educatiu, i subratlla la seva evolució a partir de la Carta inicial a través de dues importants reformes.

L’accelerat canvi d’època desborda els marcs del sistema educatiu pensat per a societats més homogènies i estables. La combinació de precarització laboral, transformacions familiars, desigualtats territorials i revolució digital genera noves formes de vulnerabilitat i fragmentació que l’escola, sola, no pot abordar. En aquest context, la ciutat educadora es proposa com un marc per repensar l’educació des de la proximitat, la corresponsabilitat i el treball en xarxa entre docents, escoles, municipis, entitats i equipaments culturals. La ciutat es concep com a currículum, com a agent i com a escenari d’aprenentatge, de manera que aprofita les infraestructures socials i culturals per ampliar les oportunitats i els vincles educatius al llarg de la vida.