Resumen
L’article defensa que el temps per pensar és condició clau de la transformació educativa. Reivindica la intuïció professional informada, l’espiral d’indagació i la reflexió col·lectiva com a saviesa compartida, i proposa gestionar el temps docent amb criteri per fer menys, però millor i amb sentit, en una cultura que aprèn de la pròpia pràctica.