Jugar, crear en un espai que no et defineix i a la vegada sí, a ulls de tots o només teus. El cos pinta, el cos s’embruta i parlen els dits o els pinzells o la pilota que rodola per la tela sense bastir, l’explosió de colors que barrejats fan color fang. Tornant pel camí dels colors que no marronegen, descobrint les sorpreses que deixen: el seu rastre, a la roba, als peus, al nostre cos, al cos dels altres. Trobant, sempre trobant, la manera de connectar-nos a l’univers que ens allunya i ens apropa, amb o sense direcció, amb o sense sentit. Apostant divertits pel caos i per la…
