Llegir és una tasca comunicativament complexa en la qual els lectors avancen ajustant els seus propòsits i interessos a les exigències del context i en funció de les seves habilitats. No és infreqüent trobar lectors que en algun moment del seu desenvolupament presentin dificultats. Aquí repassem els reptes per a cada etapa del desenvolupament de l’alfabetització, les dificultats i unes quantes pautes per a la seva resolució.
L’article estableix el caràcter tridimensional de l’ensenyament de la lectura, descriu les variables que configuren les situacions en què es llegeix i defineix les estratègies que permeten llegir, comprendre i aprendre. A partir d’aquí, es proposen els eixos al voltant dels quals hauria de pivotar en cada etapa educativa (EI, EP, ES) una intervenció didàctica continuada, compromesa amb la formació de lectors competents.
La relació entre biblioteca escolar i comprensió lectora no és automàtica. Depèn de com estigui configurada la biblioteca i de la seva presència activa al centre, de si la seva actuació està integrada en les dinàmiques quotidianes de manera inseparable, respirant amb la comunitat educativa. I depèn especialment dels textos que es posin a disposició de l’alumnat i de les activitats que es programin per anar construint la geografia lectora de totes i cadascuna de les alumnes i els alumnes del centre.
En aquest article repassem la relació entre la lectura en mitjans digitals i la comprensió lectora i el seu desenvolupament. Indiquem les habilitats necessàries per a una comprensió lectora adequada en el context digital; advertim sobre alguns dels seus perills i dificultats; assenyalem les potencialitats del mitjà digital per a l’ensenyament i l’entrenament de la comprensió lectora i, finalment, oferim unes breus conclusions.
En aquest article oferirem un breu context històric de l’ensenyament de la comprensió lectora a les aules dels països nòrdics i explicarem com les avaluacions PISA han canviat els plans d’estudis a escala nacional. També repassarem alguns descobriments clau d’estudis actuals que analitzen com s’ensenya la comprensió lectora a les escoles dels països nòrdics.
Relatem dues situacions d’aula a infantilque parteixen de la lectura en veu alta de la mestra per a tot el grup. En una d’aquestes lectures provoca una conversa literària grupal a l’escola La Llacuna del Poblenou. En l’altra, l’activitat genera una relectura per part d’un infant de 3 anys que, de manera autònoma, rellegeix el llibre i en va omplint els buits amb la seva interpretació a l’escola Anglesola (Barcelona).
Com hem anat fent tradicionalment al nostre centre, a mesura que s’acosta el mes de novembre, el centre se submergeix en una de les activitats al voltant de la lectura que més entusiasma els alumnes, «Entra i passa-t’ho de por», en què les famílies ens llegeixen contes de por, de manera que es recupera la tradició de les nostres àvies i avis d’explicar històries la nit dels difunts.
L’Hora del Conte és una experiència de lectura a infantil dins del projecte educatiu de les escoles de Jesuïtes Educació que, a partir de la lectura oral de contes vinculats als interessos i/o a les emocions de l’alumnat d’aquesta edat, permet iniciar el treball de les estratègies lectores necessàries perquè els infants esdevinguin futurs lectors eficaços.
El desenvolupament de la competència en comunicació lingüística està relacionat amb l’aprenentatge escolar. Compartim aquí una experiència formativa en educació primària des dels plantejaments del projectes lingüístics de centre (PLC) per solucionar problemes matemàtics en les diferents etapes educatives.
A l’article s’exposen l’experiència d’intervenció des de la pràctica psicomotriu i l’aprenentatge físicament actiu duts a terme en tres escoles de Badia del Vallès amb l’objectiu d’afavorir, des de l’acció motriu, la millora del procés de lectura i escriptura en alumnat de cicle inicial de primària.
Aquest exemple de fitxa complementa l’article presentat al Dossier on es presenta l’experiència d’intervenció des de la pràctica psicomotriu i l’aprenentatge físicament actiu duts a terme en tres escoles de Badia del Vallès amb l’objectiu d’afavorir, des de l’acció motriu, la millora del procés de lectura i escriptura en alumnat de cicle inicial de primària.
En el primer cicle del CEP de Carreira vam dur a terme el treball de comprensió lectora a través de diferents tipus d’activitats en les diverses fases d’un projecte. El nostre alumnat, embarcat en una aventura per aprendre, busca interpretar el món i donar resposta als seus perquès. Els docents ho aprofitem per treballar la comprensió dels textos en què trobaran aquestes respostes.
L’IES Severo Ochoa es val de la lectura per construir una ciutadania crítica i responsable, així com per millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat i ampliar els seus coneixements. Els diferents textos literaris són els que vertebren cadascun dels nostres projectes i els converteixen en una font inesgotable de coneixements i experiències enriquidores.
L’article presenta l’experiència de l’escola rural Santa Coloma de Ger en relació amb el treball sistemàtic, transversal, progressiu i en profunditat de les estratègies lectores. És fruit de la reflexió i la implicació del professorat al voltant de l’impuls i la millora de la comprensió lectora a totes les etapes educatives, la qual cosa comporta canvis i innovacions a les aules que es van revisant periòdicament.
L’article descriu dues experiències fonamentades en l’aprenentatge basat en projectes (ABP) a partir de l’aplicació del projecte «Quijote News», fent aquesta iniciativa extensible, a més, a la novel·la Tirant lo Blanc. El producte final és un periòdic digital actual que parteix del foment de la comprensió lectora i audiovisual de textos literaris originals dels segles XV i XVII.
Es presenten quatre seqüències didàctiques per al desenvolupament de la competència lectora de l’alumnat de secundària, des de la premissa freiriana de vincular la lectura de la paraula i la lectura del món. Cadascuna d’elles acull textos diversos al voltant d’un eix temàtic i posa el focus en determinats gèneres discursius i estratègies de comprensió lectora.
Paula Rivera Jurado Manuel F. Romero Oliva Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Cadis Lucía … Leer más
En aquest article es presenten diferents idees i recursos relacionats amb la comprensió lectora, per ajudar a la correcta descodificació i comprensió dels textos escrits per part de l’alumnat que llegeix o que comença a llegir.
En aquest article es presenta el full de ruta d’una proposta d’implementació de tallers de lectura de no-ficció impulsada pel Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Cadis, a fi d’incorporar aquest gènere al treball diari de les aules d’educació infantil i primària.
Pilar Pérez Esteve coedco (COnocimiento- EDucación-COmunicación) MEDIATECA DEL CENTRE VIRTUAL LEER.ES El centre virtual Leer.es, que vaig tenir la sort de dirigir … Leer más
A la cerca del plaer compartit David Bueno Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona Anna Forés Antoni Ruiz-Bueno Facultat d’Educació. Universitat de … Leer más
Conxita Márquez Bargalló Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals. Facultat de Ciències de l’Educació. UAB Neus Sanmartí Puig … Leer más
José Manuel de Amo Sánchez-Fortún Universitat d’Almeria És impossible determinar encara l’impacte educatiu de la IA. Falten estudis que corroborin els seus … Leer más
Algunes reflexions sobre l’educació literària Rosa Tabernero Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Saragossa Fa temps, Pedro Salinas a … Leer más
Xavier Martínez-Celorrio Professor de Sociologia de l’Educació (Universitat de Barcelona) L’educació funciona com una espasa de doble tall, ja que pot contribuir … Leer más
Dolors Masats Viladoms Universitat Autònoma de Barcelona Artur Noguerol Rodrigo Professor jubilat Per afrontar la relació entre el plurilingüisme i la competència … Leer más
José G. Clavel Professor. Universitat de Múrcia Mauro Mediavilla Doctor. Universitat de València i EVALPUB Des de l’Informe Coleman de 1966, hi … Leer más
Un antídot contra la desinformació Amor Pérez-Rodríguez Catedràtica. Departament de Filologia. Universitat de Huelva La lectura és una activitat humana que es … Leer más
Ramon Breu info@cinescola.info pel·lícules LES MEVES TARDES AMB LA MARGUERITTE Jean Becker, 2010 http://cinescola. info/2020/02/26/les-me- ves-tardes-amb-la-margeritte/ Aquest film de Jean Becker, La … Leer más
llibres Eva Álvarez Ramos Universitat de Valladolid LABORATORIO LECTOR. PARA ENTENDER LA LECTURA Cassany, D. (2019). Barcelona: Anagrama. En aquesta ocasió, Daniel … Leer más
Aquestes recomanacions complementen la relació de llibres ressenyats al DOSSIER. AA. DD. (2001). Comprensión lectora. El uso de la lengua como procedimiento. … Leer más
Silvana Jaramillo Ruiz Consejo de Dirección de EUFONÍA Pablo Antonio Stocco Consejo Editorial de EUFONÍA ©bernardojbp El folclore se hace presente de … Leer más
Toda propuesta de enseñanza musical es portadora de diversas formas de conocer y producir música. Las prácticas que involucran repertorio vocal y/o cantado ponen en movimiento una serie de concepciones respecto de qué y cómo enseñar músicas y validaciones o invalidaciones sobre qué y cómo cantar. Para favorecer prácticas reflexivas es necesario analizar desde qué mirada aplicamos dichas propuestas.
La sistematización de la enseñanza sobre la dirección coral nos lleva a reflexionar sobre los criterios que intervienen en las decisiones de interpretación musical de una obra. En este artículo, compartiré una propuesta pedagógica de adecuación sobre versiones corales de música popular, haciendo especial énfasis en las estrategias propias del estilo que dan identidad y particularidad a cada propuesta coral.
Podemos plantear que el folclore musical y las danzas tradicionales brindan, en el contexto educativo actual, una refuncionalidad del poder de congregar, de comunicar, de afianzar la socialización en el grupo y de generar sentido de pertenencia. También se posiciona como un recurso multifuncional que posibilita el despliegue de distintos contenidos de aprendizaje como el desarrollo de destrezas y habilidades motoras, la apreciación musical, la ejecución instrumental y el canto colectivo, además de la contextualización. Todo esto nos lleva a ver y percibir al folclore musical y las danzas tradicionales como bienes simbólicos vivos, como cultura ancestral que vuelve y envuelve, en el seno de nuevos contextos y dinámicas sociales, como lo es el aula, desde propuestas de articulación entre las distintas áreas de aprendizaje.
El propósito del artículo es revitalizar la enseñanza de la cueca en la educación básica chilena, abordando el desafío de adaptar esta tradición cultural de manera inclusiva y creativa, en la que se fomenta su creación por parte de los estudiantes, centrándose en aspectos literarios y musicales. Destacamos la importancia de superar el estereotipo de que la cueca solo se enseña durante las fiestas patrias y promovemos su integración en el currículo de manera continua y enriquecedora.
El artículo reflexiona sobre la incursión de la danza folclórica en edades tempranas en contextos educativos y la importancia de educar a las nuevas generaciones hacia una sensibilización cultural propia del país. De esa forma, se expone una propuesta basada en aspectos fundamentales de la rítmica Jaques-Dalcroze como pedagogía musical, para que pueda ser incorporada en un trabajo con población de primera infancia.
Educar seres sensibles a las manifestaciones artísticas y culturales capaces de valorar y respetar el folclore de nuestro país es uno de los objetivos de la educación musical. La reflexión sobre el alcance de la tarea como educadores musicales del nivel primario debe contribuir a la inquietud por generar experiencias de enseñanza y de aprendizaje que promuevan el disfrute por las músicas y danzas que forman parte de nuestras raíces.
La reflexión sobre nuestras prácticas de enseñanza en el marco de la educación formal nos motiva a recuperar propuestas a nivel general, poniendo en evidencia la necesaria revisión a la cual deben ser sometidas permanentemente, las propuestas de musicalización en función de su contemporaneidad y del marco cultural en el que se insertan. En este artículo compartiremos diez ejes de trabajo para el acercamiento del folclore latinoamericano en la escuela.
El presente artículo tiene como objetivo valorar el impacto de una experiencia didáctica sobre la disciplina del toque flamenco. Para ello, se elabora una propuesta destinada al alumnado de sexto de primaria. A partir de los conocimientos adquiridos, y siguiendo una metodología de estudio desde una perspectiva cuantitativa y cualitativa, se elabora un cuestionario final que evidencia el notable interés del alumnado hacia el flamenco desde la disciplina del toque.
©Grao 2025
